La Lorea, decidida i dinàmica, com la coneixíem durant una de les reunions per la preparació del Simpòsium Pagaia i en la inauguració del local Pagaia.,
Pau Calero
Són dies estranys, confinats a casa sense poder sortir en aquesta maleïda pandèmia. Les coses que passen es magnifiquen o es fan foteses…petites i insignificants. Són dies de mirar al futur amb incertesa i de mirar al passat amb amor…són dies de reflexió, de re connexió i dies d’enyorança…són dies estranys.
El dia 15/04 a les 12,01 mentre feia una de les tantes sessions de treball des de casa …..
José Calderón
10 anys de complicitat amb la Lorea Si avui escric aquestes línies en català, es deu en gran mesura a la Lorea. Quan vaig arribar al club només parlava castellà i gràcies a la seva gentilesa i paciència em vaig atrevir poc a poc a parlar i escriure’l. Quan el 2003 en Pau ens va fer descobrir el Club Pagaia a la Domi, l’Hugo i a mi, la primera persona que vàrem conèixer va ser un dels seus socis fundadors, la Lorea.
Pep Prats
Una dura malaltia se’ns ha endut la Lorea, una malaltia originada per les activitats industrials de l’asbest, al final, conseqüència d’una manera en que la nostra societat arranjava i arranja el funcionament econòmic i el com vivim. Se l’ha endut a ella, una persona que havia fet del bé social la base de la seva activitat diària i de la seva militància. Vaig conèixer el Club Pagaia al 2009, com molts, començant amb la participació en un simpòsium, en aquest cas el tercer.
Manel Teodoro
Estimadíssima Lorea
Fa gairebé deu anys que formo part de la família Pagaia i una de les primeres persones que vaig conèixer, com ens ha passat a la majoria, va ser la Lorea. Sempre disposada a ajudar sense esperar res a canvi. Era dolça, amable, alegre, optimista, sempre amb un ampli somriure a la cara malgrat les adversitats i amb un sol defecte, poques vegades demanava ajut per ella mateixa.
Crec que com per a molts de vosaltres la Lorea va ser la meva primera imatge del club. Feia poc que era soci i un dia que hi havia sortida vaig rebre una trucada, era ella: «Avui havíem de sortir però fa massa vent, anirem a practicar a Port de la Selva ¿Vols venir?» Vaig dir que gràcies però que no tenia mitjans per transportar el caiac, «Cap problema, et venim a recollir, que dius?».
Efectivament al cap de poc arribava un cotxe amb ella i en Javier Knorr i cap a Port s’ha dit.
Aquest manera de fer, acollidora i entusiasta, ens l’ha transmesa al club i en honor seu l’hem de mantenir.
Lorea, la primera Pagaia que vaig conèixer i em va il·lusionar i acollir. No he estat gaire participatiu i gens col·laboratiu, més aviat desaparegut una bona pila d’anys, però m’agradava i em reconfortava saber-te aquí. Et trobaré a faltar…
Ay! Lorea, nos has dejado. Sabemos que no era tu intención, que has luchado para que no fuera así, no siempre funciona, qué pena. Cada vez que miramos el cielo, el mar, las flores vemos tu hermosa cara con esa sonrisa tan bella. Tu bondad, perseverancia, fuerza, amistad….las seguimos sintiendo en nuestro corazón. Hormiguita nuestra que con tu labor has hecho que todo se vea más fácil, esperamos ser buenos alumnos y seguir con tus maneras de hacer.
Hasta luego Lorea
Estimada Lorea, em sento un afortunat per haver-te conegut. Amb la teva tendresa ens has acollit, amb el teu amor pel caiac ens has ensenyat i amb el teu treball incansable ens has inspirat. Recordo moments inoblidables amb tú. Gràcies per tot. Ens veiem al mar.
Estimada Lorea, la primera vegada que et vaig veure, va ser uns mesos abans de formar part de la família Pagaia; estàvem, encarna i jo, pel passeig del port de Llançà i vam veure uns quans caiaquistes i els seus caiacs, disfressats, era un diumenge de carnaval del 2007, i ens vam apropar, doncs un amic meu, el seu fill i jo volíem fer caiac, per preguntar i vas ser tu qui em vas informar i et vas oferir a deixar-me el teu caiac per si volia provar, i ho vas fer de tot cor. D’aquesta manera ens vam conèixer.
Al gener del 2008 vaig entrar a formar part de la gran família Pagaia, i com a nou soci vaig tenir una gran acollida per part tots el socis, i sobretot teva, que aleshores eres la presidenta del club. La teva dolçor,amabilitat, empatia i somriure, em vas trametre l’ànima pagaia.
Des de les hores vam compartir, durant tots aquests anys, moltes activitats i experiències, i en voldria en destacar dues, quan vam anar a Galicia i quan vam fer la travessa Barcelona – Llançà.
L’ultima activitat que vaig poder compartir amb tú va ser el simpòsium de l’any passat, i va ser una gran experiència, doncs aquesta vegada participava, per primera vegada, a la cuina i vaig està molt a gust.
La família pagaia a perdut a una persona molt estimada i treballadora, que ha fet molt per les persones i pel club, vas ser tú una de les persones que em vas trametre l’ànima pagaia.
Gràcies Lorea per tots els moments que m’has dedicat i em pogut compartir, doncs sempre ho has fet amb sinceritat i de tot cor, amb dolçor, amabilitat, empatia i amb un somriure.
He tingut molta sort a conèixer-te’n i sempre hi seràs present per mi, i amb la teva força seguiré navegant pel mar d’amunt o en qualsevol altre indret de la vida.
En el poc temps que porto a Pagaia he viscut l’esperit d’esforç i d’entrega de la Lorea per fer créixer aquest club, esperit que es comprova que ha sapigut transmetre i que ha de ser el nostre tribut. Gràcies Lorea, ens retrobarem en les ondes del temps.
Si no recordo malament, a la primera sortida de Paracanoe que vaig anar per fer un cop de mà, necessitava una samarreta i la Lorea em va donar una de fa molt temps del club. I recordo que quan li vaig tornar em va dir que me la podia quedar.
No havia parlat mai abans amb ella i ja m’havia regalat la seva generositat. A vegades costa explicar amb paraules les sensacions, però aquell gest i la trobada amb ella em va deixar una empremta.
Em sap greu que hagis marxat tant d’hora i no haguem pogut compartir més estones amb el caiac i conèixer-te més. Gràcies per tot!
Lorea también fue mi primera imagen del club, me enseñó todo el local y se mostró muy atenta y agradable, me quedó grabado el cariño que desprendía.
Tampoco olvidaré que un día aprendiendo esquimotaje, se percató de que yo no tenía pareja y ella vestida, me estuvo ayudando desde la orilla mojándose los pantalones 🙂
Hasta siempre Lorea, me alegro de haberte conocido.
La Lorea ha estat una dona referent per mi. Amb grans consells de mare que de vegades em feien arrencar llàgrimes d’emoció i que em donaven peu a reflexionar. La seva dolça veu, la seva empatia i el seu somriure infinit em quedaran a la memòria i al cor per sempre. Em sento afortunadíssima d’haver conegut una dona empoderada com la Lorea. Jordi: Quan et vegi et faré l’abraçada gegant que no li vaig poder fer a ella. T’estimo Lorea. Avui he fet un ramet de ginesta i l’he deixat al mar per tu.
Avui he sapigut que ens has deixat, al rebre un mail del club, que moltes vegades ni llegeixo per falta de temps. Fa molts anys que en sóc soci, tot i que també porto molts anys desconectat del món del caiac, ja que tant la meva dona com jo, vam haver de “penjar la pala” (temporalment) al tenir la nostra primera filla ara fa nou anys. Després n’han vingut dos més i amb el temps, quan creixin una mica, segur que tornem a agafar els nostres seayaks de plàstic, que ja deuen ser una peça gairebé de museu, i tornem a fer sortides amb el club.
El día que això passi i tornem al mar, en gran part haurà estat per tu Lorea, el bon ambient que sempre vas saber crear al club, la teva generositat, la teva manera de fer, tot això a fet que moltes persones estimem al Pagaia. Sense tu, sospito que el Pagaia no seria el que és.
Recordo molts moments amb tu, com quan juntament amb algú més, em vas enredar per formar part de la junta del club. T’ho agreixo, vaig aprende moltes coses d’aquelles reunions de junta, però si hi ha alguna cosa que no podré oblidar mai va ser tot el suport que em vas donar, quan un bon dia un grup de joves del club, se’ns va passar pel cap la bogeria de fer un equip de caiac polo al Pagaia, una cosa que no encaixa en un club de caiac de mar i poc donat a la competició, però tu, en contra de molta gent, ens vas donar el suport i ens vas ajudar en tot el que vas poder.
No puc més que agarir-te de tot cor tots el bons moments que vam passar junts. Gràcies de tot cor Lorea.
Sempre recordaré el dia que vaig conèixer la Lorea. Va ser un dia a Cadaqués, en una curta sortida des de Port Lligat fins a Cadaqués i tornar. En aquells dies ella s’estava iniciant en el món del caiac i les petites onades que hi havia a la sortida de Port Lligat la van fer enrere. Ella sempre tan prudent i assenyada.
Vam estar parlant una bona estona ella, en Jordi i jo. La primera conversa de moltes. Moltes trobades i converses que van acabar donant forma, junt a un petit grup que havia reunit el Pau, a un incipent club de caiac, el Pagaia.
En aquelles trobades vam poder parlar molt i de moltes coses. Tant en Jordi com ella em van estar explicant de com havien aconseguit fer amb l’associació de veïns del barri de Cerdanyola on vivien unes Festes que superaven amb escreix les que organitzava el mateix Ajuntament. Allò em va impressionar i em va donar una mesura del seu caràcter emprenedor, entusiasme, entrega, constància, … Tantes coses…
El Pagaia ha estat un exemple més de la seva manera de ser, de viure. Entusiasmar-se en allò que fa i donar-ho tot amb aquell punt de dolçor que fa que tothom s’hi acabi sumant.
Em sento un afortunat per haver-la conegut. No tothom deixa l’empremta que ha deixat ella en aquells que l’envolten. La seva empremta queda fins hi tot per a aquells que no han tingut la sort de poder-la conèixer però que podran gaudir del resultat d’un treball en equip que sense la seva participació no hauria arribat mai a les fites que van arribar.
Gràcies Lorea. Gràcies pel teu somriure i vitalitat contagiosa. Gràcies per deixar un món millor al teu pas.
Gràcies!!!
Et vaig conèixer poc, Lorea, o molt, segons com es miri, perquè vas entrar al meu cor i també al cor de la meva filla Mulu i el meu fill Yohanes. Només uns dies de ser prop teu i et recordem com un àngel dels que habiten aquest món, un ésser de llum.
Yohanes: quan et vaig conèixer vas ser tan bona amb mi que sé que ets una de les millors persones del món. I el teu somriure, jo***!, em donava energia per passar el dia.
En mig d’aquest estat irreal que ha creat l’arribada del coronavirus , aquesta mena de tel confús que ha deixat caure damunt de les nostres vides, en un temps de confinaments, la terrible notícia de la mort de la meva, la nostra estimada Lorea el passat dia 15 d’abril del 2020 a l’edat de 62 anys. Ens despertà de sobte amb la força bruta i seca d’un cop de mall. Volem que el teu adéu ressoni Lorea. Tinc, tenim la necessitat de dir-te que t’estimem tant com maleïm el càncer, provocat pel contacte ambiental amb l’amiant, les seqüeles de la fàbrica Uralita, contra el qual has lluitat com una lleona insubornable, de cara, amb fermesa i perquè no, malgrat tot amb un bri d’esperança, no hi ha cap droga ni cap medicament tan poderosa com l’esperança. Sempre, sempre amb missatges positius envers els qui t’envoltàvem.
Viure de prop la seva lluita contra la malaltia, ha estat un exemple de coratge i generositat que irradiava combinant la gravetat del moment i el fet de no donar-se importància.
Sota la seva aparença discreta, s’amagava una dona ferma, decidida, compromesa, d’un coratge i una sensibilitat extraordinària.
El dolor que ens ha causat la seva mort, sobretot en les dures circumstàncies que ens ha tocat viure, llegint el torrent d’escrits, converses i records en memòria de la Lorea, hem captat la sinceritat del plor i del reconeixement de la seva persona que li han dedicat tantes amigues i amics.
Però malgrat tot, volem recordar el seu atractiu i els seus dons meravellosos que l’han caracteritzat: la seva alegria, la seva comprensió i el seu sentit de la justícia, la seva llum, el seu tracte afable i generós , el seu somriure i la seva mirada franca i neta, la generositat el carisma i la energia que la va convertir en una persona realment excepcional. No acabaria en el munt d’aptituds i dons que tenies. Ha estat un luxe i un aprenentatge compartir amb ella tots aquests anys. Esposa, mare, àvia, germana, amiga. Allò que es va estimar amb tota l’ànima no ho arrencarà cap oblit.
Us volem donar les gràcies tant a la nostra Junta així com també pels escrits que heu fet les persones que com ella heu tingut la màxima responsabilitat en aquest projecte engrescador del Pagaia, com és la seva presidència.
El nostre agraïment més sincer a tots pels vostres missatges de suport, per les trucades, pels ànims i l’amistat.
Seguim !!!!
Ostrés!! No sabia res. Porto molt de temps desconnectat del Pagaia.
Era una persona encantadora i enèrgica que donava la seva ànima al club i el seu cor i el seu somriure a tothom. Em sap molt greu això de la Lorea.
No hi ha gaires persones com era ella.
Iñaki