Fa gairebé deu anys que formo part de la família Pagaia i una de les primeres persones que vaig conèixer, com ens ha passat a la majoria, va ser la Lorea. Sempre disposada a ajudar sense esperar res a canvi. Era dolça, amable, alegre, optimista, sempre amb un ampli somriure a la cara malgrat les adversitats i amb un sol defecte, poques vegades demanava ajut per ella mateixa.
La Lorea va ser qui ens va engrescar a la Pili i a mi per organitzar el primer Caiac i Entorn. Aquest va ser el meu bateig en la gestió d´activitats del Club. Des d´aquell moment, any rere any, ella participava amb renovada il·lusió a les propostes que li fèiem. Recordo el greu que li va saber no poder estar en el darrer Caiac i Entorn. Ara, reflexionant, penso que els propers Caiacs i Entorn que el Club pugui organitzar haurien de ser un homenatge permanent a la seva figura i a la seva feina pel seu estimat Club.
Si avui escric aquestes línies com a president del Club, en bona mesura es deu a la Lorea. Ja ho vaig expressar a la darrera Assemblea General i ara ho reafirmo. Ella va ser la que em va animar a formar part de la Junta que en Pep estava organitzant. Quan en Pep em va proposar de coordinar la SAF, el veritable motor del Club i segurament un dels càrrecs de més responsabilitat, li vaig comentar que estava disposat a acceptar l´oferiment malgrat no tenir gens d´experiència sempre i quan la Lorea formés part d’aquella Junta. No va ser una legislatura completa, un ensurt al braç i sobretot veure’ns que ja podíem volar sols, va propiciar la seva sortida de la Junta.
Quatre anys més tard, quan valoro la possibilitat de presentar la meva candidatura a la presidència del Club, un dels factors que fa decantar la meva decisió és precisament la Lorea. La responsabilitat en un moment clau pel futur del Club m´ajuda a prendre la decisió. Aquesta vegada sabia que ja no li podria demanar una altra vegada que formés part de la Junta. Creieu-me, aquesta és una de les coses que m’ha sabut més greu d´aquest període.
Segurament l’última activitat on va participar va ser el darrer dia del Club. Malgrat no poder anar a l´aigua, des de la platja va donar el suport que necessitàvem. Aquell dia ens va tornar a donar una altra gran lliçó a tots els que hi érem.
La Lorea formarà sempre part de la gran família Pagaia. El Club ha crescut, han entrat nous socis però l´esperit Pagaia que ella va saber construir granet a granet, com una formigueta, es mantindrà com un dels actius més importats que avui té Pagaia.
El Cap de Creus i el Mar d´Amunt eren el seu entorn natural predilecte. Estic convençut que quan ens puguem tornar a retrobar i pugem agafar un altre cop els nostres caiacs per navegar per aquests espais, la Lorea sense que la veiem, hi estarà present guiant-nos i cuidant-nos. Com sempre ha fet.
Un petó molt fort estimadíssima Lorea. Et portaré sempre en un racó del meu cor. Els teus valors seran a partir d´ara també els meus.