Malgrat la desaparició de l’associació AKDMA, els seus membres segueixen actius, i el passat cap de setmana de Sant Joan, mitjançant el “foro de kayakdemar” van organitzar una trobada en les seves terres, concretament per la zona del cabo de Vidio.
Amb la Domi mai ens havíem apropat a Astúries per fer caiac, i amb l’ocasió del pont i d’un dia extra, vam preparar la camper, decidits a conèixer aquest racó del Cantàbric.
Arribats el divendres al càmping de Sant Pedro de la Ribera, ens retrobem amb la majoria dels participants. Furgos i bungalows allotgen a prop de 30 caiaquistes vinguts de Galicia, País Basc, Madrid, Catalunya i com no d’Astúries. Del club també han vingut en Xavi i la Nuria.
El divendres al vespre ens presenten els plans de navegació pel l’endemà. Anirem amb cotxes per sortir de la platja de Cadavedo, i navegarem fins la platja de Sant Pedro de la Ribera. Desprès caldrà anar a recollir els cotxes.
Les previsions donen un dia mig assolellat amb de vent de F2/F3 i mar de fons de 0,5/0,7 m. Els nostres amfitrions ens diuen que estarem de sort, i que podrem passar per tots els forats que el mar ha modelat al llarg dels segles.
Dissabte, desprès d’un ràpid brífing, al voltant de les 11h entrem a l’aigua. El primer contacte amb l’aigua és positiu, sembla menys freda del que ens deien. Desprès de sortir de la platja de Cadavedo ens dirigim cap a les primeres pedres, i llavors comença un sense parar de passos, passadissos, túnels, coves, illes. N’hi ha tants que te’n deixes pel camí, segueixes als amfitrions i de vegades explores per tu mateix. Passadissos i túnels de més de 30 metres de llargada, amples de menys d’un metre o bé de més de 2 metres, amb sostre o sense, i una aigua blava o verda segons com sigui el fons.
Amb totes aquestes anfractuositats és podria pensar trobar brutícia de tot tipus, portades pel mar, però tot lo contrari, costa trobar residus de qualsevol mena.
Desprès d’una parada per dinar seguim la passejada amb més del mateix fins a desembarcar al punt d’arribada desprès d’una navegació de 12,5 milles.
Al vespre un sopar pantagruèlic al restaurant del càmping, una nit de descans per seguir l’endemà amb una petita sortida, des de la mateixa platja de San Pedro per anar en direcció est, fins l’illot del Rabión de Artedo, anada i tornada.
Diumenge, desprès del brífing a peu de platja estem a punt per entrar a l’aigua quan comença a arribar la pluja. Ens dona temps als que anàvem amb samarreta a posar-nos una peça més de roba. Hem fet bé, ens ha caigut una pluja fina durant tota la sortida (3 hores). Les previsions de vent son F1, sense mar de fons.
Si el dissabte la geologia era impressionant, el diumenge encara ho és més. Mai havia vist tants talls en penya-segats, quan aquestos s’endinsaven suaument dins del mar. Successió de túnels, de passadissos, alguns en paral·lel, d’altres perpendiculars, coves d’una profunditat que necessitaven de llanternes per trobar-ne el final quan això era possible. Un espectacle visual i una navegació excepcionals.
No portava càmera i no he pogut fer fotos, però si voleu veure imatges en podeu trobar desenes al “foro de kayakdemar”
Van ser 9 milles que van permetre treballar totes les maniobres d’aproximació, de direcció, etc.
Al acabar ens vam retrobar al restaurant del càmping per un últim àpat de grup, abans de que marxessin la majoria dels participants. Nosaltres encara varem fer nit al càmping, i el dilluns sota la pluja varem començar el viatge de retorn. Desprès d’unes hores de viatge vam tornar a sentir la xafogor que ens havíem oblidat durant 3 dies.
Amb la Domi hem navegat per unes quantes costes, però com aquestes mai n’ havíem fet. De lo més bonic que hem vist fins ara.
Us recomanem aquesta costa al 100%, ara sí, en les condicions de vent i mar que ens hem trobat, de lo contrari tot el que nosaltres hem vist i fet és impossible.
José Calderón
(Fotos de xavivax)
