El primer Simpòsium Pagaia.
Els meus records d’aquest primer simpòsium els dedico a la memòria de la Lorea.
Escriure aquest resum 15 anys desprès, m’ha suposat apel·lar a la meva memòria i a tota la documentació que conservo i que és basa en actes de reunions, en documents de treball dels preparatius, en l’intercanvi de mails amb gran part dels actors de l’esdeveniment.
La caseta de recepció del càmping va ser el meu espai de treball durant gran part del simpòsium, i durant els tres primers dies vaig poder assistir o participar a molts pocs tallers, dedicant-me amb la Lorea a l’acollida dels participants i a la coordinació del dia a dia.
La presentació
El 2004, el club portava dos anys funcionant i comptava amb una quarantena de socis, quan en Pau Calero, primer president del club en aquell moment, ens va presentar a la Carme Adell.
El primer dia que vàrem conèixer a la Carme, ens va presentar la seva trajectòria com a caiaquista de pista d’elit i la seva reconversió al caiac de mar. Al dia següent ens acompanyava en una sortida de club on ens deixava entreveure pinzellades dels seus coneixements.
Ens varem seguir veient de tant en quant fins que un dia del juny d’aquell 2004, ens va presentar un projecte que portava en el cor: coneixedora de molts experts caiaquistes de mar amb qui havia compartit trobades, simposis, expedicions, etc., els hi volia agrair les invitacions que havia rebut fins llavors, organitzant una trobada a Espanya.
Una trobada com la Carme volia requeria d’un grup de persones que portessin durant mesos tots els preparatius per una trobada exitosa. La Carme va veure el club treballar en l’organització de competicions de caiac de mar i va apreciar el nostre taranná i els esforços que érem capaços de desenvolupar per un esport minoritari com el nostre.
La Junta directiva del moment no va dubtar gaire temps en acceptar el repte, i és va posar a treballar de valent sota la direcció de la Carme.
El club tenia molta bona voluntat però pocs coneixements caiaquistes. El nivell tècnic nostre era per la majoria, el de principiant, i excepte en Pau Calero que feia d’instructor i de president, els altres ens manteníem sobre l’aigua amb mar calma.
L’organització d’aquest primer simpòsium va suposar moltes hores de treball, de recerca, de reunions, també de desil·lusions en certs moments, però va desembocar en la primera experiència internacional del club.
Aquest primer Simpòsium és va dur a terme del 19 al 27 de març, al càmping Port de la Vall del Port de la Selva, l’únic lloc que vàrem trobar en aquell moment, susceptible de rebre amb comoditat, durant tota una setmana, a un bon centenar de caiaquistes.
Recordo els assaigs que vàrem fer del càmping en ple hivern, per provar la idoneïtat del lloc i posar a prova el que més tard serien unes de les marques de la casa Pagaia: l’acollida, la convivència i els sopars multitudinaris.
No puc parlar del Simpòsium Pagaia, sense tenir un record emotiu per aquelles persones que ens han deixat: la Conxa, la Odina i especialment la Lorea amb qui vaig compartir moltes vivències durant molts anys i que amb l’organització d’aquest primer simpòsium va significar el punt de partida d’una gran amistat i una estima reciproca.
El Simpòsium
El primer Simpòsium va agrupar un bon centenar de persones amb ponents, participants i organitzadors, procedents d’Europa i dels Estats Units.
Va incloure una fira professional del sector, i va comptar amb el patrocini d’empreses alienes al caiac de mar.
Trenta dos ponents nacionals i internacionals van desenvolupar ponències durant els tres primers dies i van liderar les sortides durant la resta de la setmana.
La logística comptava amb una carpa gegant podent acollir 150 persones, mitja dotzena de bungalows del càmping posats a disposició dels ponents i dels participants a la fira. La resta de participants és van acomodar en tendes.
El sol ens va acompanyar tota la setmana, i va permetre realitzar les activitats a l’aigua sota un calor hivernal molt apreciat per tothom.
Les ponències a terra van poder gaudir d’aquestes condicions i bona parts d’elles és van realitzar a l’aire lliure.
Durant tota la setmana, sota la batuta dels francesos Christophe i Frédérique Claeys hi va haver un taller de construcció de caiac groenlandès, on tres participants és van construir el seu caiac de fusta i teixit de niló.
La gran llista de tallers, la seva diversitat i la qualitat dels ponents és va traduir per una participació massiva durant els tres dies de ponències. Els tallers de mitja jornada, matí i tarda, és van realitzar en el mateix càmping, facilitant la seva organització i coordinació.
L’americà Nigel Foster, expert caiaquista i dissenyador de caiacs va realitzar demostracions de maniobrabilitat, deixant els assistents bocabadats amb la harmonia que desprenia dels seus gestos, la facilitat amb la que desplaçava el seu caiac de més de cinc metres de llargada. Semblava la coreografia d’un ballet on tot era suavitat i precisió del gest.
Durant als vespres va conquistar els assistents amb la presentació de vídeos de les seves expedicions a reu del món.
El dissabte al vespre vam inaugurar el Simpòsium a la Casa de la Cultura de Llançà, amb una projecció del francès Christian Morel, titulada La Quête du Brash, Palma d’or en el festival d’imatges de Saint Etienne al 2003.
L’americà Christopher Cunningham, ens va impressionar amb els seus coneixements sobre la construcció de caiacs i pales groenlandeses i la realització d’esquimotatges amb pala groenlandesa.
L’alemany Bernhard Hillejan, especialista en explicar la dinàmica dels moviments, l’equilibri del cos i la important relació cos/caiac/pala. Va realitzar també demostracions d’esquimotatges amb pala groenlandesa.
La alemanya Freya Hoffmeister va arribar al simpòsium com a participant i en les primeres hores de veure-la a l’aigua, l’hi vàrem demanar si volia fer de ponent. Experta caiaquista amb uns equilibris impressionants, capaç de realitzar el pi dins de la banyera del seu caiac i sobre l’aigua. Especialista en esquimotatges groenlandesos, va realitzar demostracions d’esquimotatges amb pala groenlandesa, i amb en Christopher Cunningham i en Bernhard Hillejan van realitzar una demostració d’esquimotatges en simultani, que va aixecar els aplaudiments de tota l’assistència.
Uns anys més tard la Freya ha circumnavegat en caiac i en solitari a Nova Zelanda, Austràlia, Amèrica del Sud, i en l’actualitat està intentant el mateix amb Amèrica del Nord, però actualment aturada per la pandèmia de Covid 19 que afecta a tot el món.
Els britànics Matt Strickland, Guy Smith i Adrian Walker amb la sueca Asa Strickland van realitzar demostracions de rescats , auto rescats, remolcatges i esquimotatges: tècniques desconegudes per la majoria dels assistents.
El gallec Siro Lopez va desenvolupar tallers sobre seguretat en aspectes com la utilització de balises de recerca i de bengales de mà (fumígens) i de coets amb paracaigudes. També va desenvolupar un taller sobre VHF .
El català Angel Conesa va abordar els temes de seguretat amb tallers de primers auxilis, hipotèrmia i cop de calor.
El català Xavier Kirchner va realitzar una ponència sobre GPS i una altra sobre meteorologia
El francès Philippe Lasnier va realitzar una ponència sobre la planificació d’expedicions i la preparació d’un pla de navegació.
La Francesa Brigitte Lattaud va presentar la seva expedició en caiac al Spitzberg.
El francès Michel Descoux ens va introduir en el món de la pesca amb caiac.
L’italià Luciano Belloni va dirigir una ponència sobre el lideratge de grup destinada als instructors presents.
La Carme Adell en companya de l’Asa Strickland va realitzar una ponència sobre el caiac i la dona.
En Javier de la Puente de l’empresa Fun Run va realitzar una ponència sobre reparació i manteniment.
En Joan Pros va realitzar un taller d‘esquimotatges amb pala groenlandesa.
Els participants van poder assistir a la projecció de diapositives i vídeos d’expedicions durant tota la setmana.
Altres instructors van liderar sortides de mitja jornada o jornada sencera
El sector professional és va veure representat per les empreses SK Kayak, Roc Roi, Kayaking Costa Brava, Nootka, Polyform, Riumar, Fun Run, Sipre, Orust, Goltziana.
Les nits del simpòsium van ser objecte de molts intercanvis i de divertiment. Van permetre l’apropament entre participants i ponents amb xerrades fins ben avançada la nit.
Una esdeveniment com aquell també havia de tenir una vessant gastronòmica, i va donar ocasió als primers cuiners Pagaia de demostrar els seus talents. En aquesta ocasió, el primer diumenge és va realitzar una calçotada amb 1200 calçots, i l’acompanyament en botifarres i cansalada corresponent. Uns dies més tard vam acomiadar el simpòsium amb una paella de marisc i una altra negra.
Aquest primer simpòsium va suposar una fatiga emocional i física per els seus organitzadors, i una vegada tancat, vàrem trigar unes quantes setmanes en fer-ne el balanç. Aquest temps de reflexió ens va servir per prendre el que considero la major decisió mai presa pel club, la qual va desembocar en el Club que coneixem en l’actualitat.
Aquest primer simpòsium va iniciar la internacionalització del club, va donar-nos les eines necessàries per uns objectius que teníem en ment, però de difícil concreció fins aquell moment. Va significar l’inici de la formació pels seus socis. Ens va permetre obrir moltes portes i va donar naixement a la marca PAGAIA, caracteritzada per la seva calorosa acollida, l’altruisme i generositat de la seva gent, la recerca en una constant millora.
2021 havia de celebrar la novena edició, però la pandèmia de Covid 19 ha obligat l’actual junta directiva a prendre, sense dubte una de les mes dures decisions en la vida del club, cancel·lant el major esdeveniment de caiac de mar del mediterrani, i un dels més multitudinaris i internacionals del món caiaquista.
El club té tres anys per preparar aquesta retrobada.
Ens tornarem a veure aviat, sota la benvolent mirada de a qui dedico aquest resum.
José