10 anys de complicitat amb la Lorea
Si avui escric aquestes línies en català, es deu en gran mesura a la Lorea. Quan vaig arribar al club només parlava castellà i gràcies a la seva gentilesa i paciència em vaig atrevir poc a poc a parlar i escriure’l.
Quan el 2003 en Pau ens va fer descobrir el Club Pagaia a la Domi, l’Hugo i a mi, la primera persona que vàrem conèixer va ser un dels seus socis fundadors, la Lorea. El club comptava menys de 30 socis i de seguida ens va fer sentir com a casa nostra. Aquest fet l’he vist repetir-se des de llavors amb tots els nous socis que poc a poc a han anat arribant.
L’any 2004, amb la Domi, vam entrar a la Junta on la Lorea exercia de vice-presidenta.
En aquells temps no teníem formació dins del club i entre nosaltres ens anàvem ajudant sota la supervisió d’en Pau. Aquest mateix any, la Carme Adell va demanar al club si podíem organitzar un Simposi Internacional per la setmana Santa del 2005. El club, que ja havia organitzat un campionat de Catalunya de caiac de mar tradicional durant l’any i que semblava tenir bones aptituds per organitzar esdeveniments, va acceptar el repte. Durant uns quants mesos un grup de persones va treballar per a que el 1er Simposi Pagaia fos una realitat al març del 2005.
A partir d’aquest moment va néixer una complicitat entre la Lorea i jo que va durar tot el temps que vàrem coincidir en les successives Juntes del Club. El 2005 la Lorea va succeir en Pau a la presidencia del club i jo vaig ser el seu vicepresident.
Arrel del Simpòsium, el club va començar el seu veritable creixement amb la Lorea al cap davant capitanejant-lo i, amb el seu treball de formiga, el va donar a conèixer més enllà de Llançà, de Catalunya i d’Espanya. Va impulsar la continuïtat del Simpòsium, va desenvolupar el club amb nomes l’ajuda de l’espai virtual de la web i va fer que les institucions de Llançà comencessin a creure en els projectes que el club anava creant any rere any.
Durant tot aquest temps va néixer el que vàrem anomenar l’Esperit Pagaia, del qual la Lorea en va ser la seva màxima representació. Esperit de devoció, de creació, de superació formen part d’aquest esperit Pagaia que la Lorea va forjar durant el seu mandat com a Presidenta.
L’any 2009 vam invertir els rols, assumint jo la presidència i la Lorea juntament amb en Xavi Tous, van fer de vicepresidents.
Poc temps després , vàrem anar a veure l’Alcalde de Llançà, en Pere Vila, el qual ens va informar d’un espai que podria interessar el club per tenir-hi la seva seu social. Ens va agradar i vam proposar compartir-lo amb SK Kayak. Amb aquest nou impuls el club va donar un segon salt qualitatiu i va començar la internacionalització del club en quant a socis.
La suma de les nostres dues presidències va durar 10 anys i durant tot aquest temps la nostra complicitat només va fer que créixer fins a tal punt que sovint, en moments de cert estrès, quan hi havien importants projectes i que se’ns veia tots dos reunits llargues estones intentant posar-hi ordre, ens venien les nostres respectives parelles, en Jordi i la Domi , i se’n reien de nosaltres amb molt d’afecte.
Vam compartir molts moments Pagaia que van originar un intercanvi de més de 2500 e-mails, de moltíssimes hores de convivència, portant-nos a una estima mútua creixent al llarg dels anys.
Quan el 2015 vaig acabar el meu mandat de president i vaig decidir no seguir a la Junta, la Lorea va continuar aportant el seu granet de sorra a l’equip que va capitanejar en Pep Prats i no ho va deixar fins que el 2019 en Manel agafa el relleu.
Estic convençut que sense la seva malaltia encara estaria ajudant en Manel per portar sempre més lluny el seu estimat Club Pagaia.
El Club Pagaia li deu molt i sempre estarà entre nosaltres amb el seu esperit per d’amunt.
Visca la Lorea, visca el Club Pagaia!