Foto: René-Paul Laclaverie
LES ILLES DE HYÈRES 2021
Després de tants mesos de confinament a la Domi l’hi venia de gust marxar 4 dies per Sant Joan. Enyorava la trobada “les îles en vue” organitzada per en Stan, a la qual un bon grapat de Pagaia’s havien participat anys enrere, i em va proposar tornar-hi per recordar aquells bons moments que hi vàrem passar. Les principals illes: illa du Levant, illa de Port-Cros, illa de Bagaud i l’illa de Porquerolles son administrades per la ciutat de Hyères.
Una vegada decidit ho va proposar al WhatsApp de “Pagaia Sortides”, i s’hi van apuntar uns quants Pagaia de França a partir del divendres i d’altres a partir del dissabte, ja que la Sant Joan no és festiu a França.
Vam veure un fort relaxament en les mesures sanitàries, no vam tenir cap problema, ni necessitat de PCR per entrar a França.
Arribats el dijous, ens vam instal·lar tranquil·lament en el càmping du Camp du Domaine i esperar l’endemà l’arribada d’un primer grup, amb Janine, Claire i René Paul.
Sota un sol radiant bufava un bon mestral F5 Beaufort amb rafegues de 6 i 7. La navegació era possible i ens venia de gust una mica d’aire fresc. Al voltant de les 12h vàrem entrar a l’aigua i navegar en direcció del Fort de Bregançon, residencia oficial dels presidents de la republicà francesa.
Fins al Cap Bénat, anàvem força protegits, deixant-se notar que el mestral era present. Arribats al cap això era un altre mar, el vent aixecava unes bones onades, i amb el vent de cara vàrem retrobar sensacions que teníem adormides des de fa mesos. Avançàvem en direcció al fort, gaudint dels elements, quan la Domi amb mitja banyera plena d’aigua i algunes dificultats per mantenir el rumb ens va demanar desembarcar. Desprès de constatar que no n’hi havia cap forat al casc, i amb algunes proves a la vora de la platja vàrem segellar amb cinta americana el l’accionament del timó, per on semblava que podia venir el problema.
Aprofitant l’aturada forçada vàrem aprofitar per dinar.
L’entrada d’aigua s’havia reduït però no resolta del tot. Vàrem decidir no arriscar-nos en cas de que la reparació no aguantes i vam reprendre el camí de tornada. Amb el vent i les onades d’esquena fins al cap Bénat no vàrem tardar ni 10 minuts per arribar-hi. Desprès del cap Bénat, el vent, però sense onades, ens va portar suaument fins al punt de partida.
L’endemà dissabte amb unes previsions de temps favorables i l’arribada de Sylvie, Christine, Marie-Odile, Michel, Bernard i Pierre, la sortida estrella era de creuar fins a Port-Cros, una mica més de 4 milles de travessia a partir de cap Bénat. Claire havia de marxar a cuidar del seus nets i no tornaria fins diumenge, amb lo que va deixar el seu caiac a la Domi per la jornada i ens vàrem estalviar el constant buidatge de banyera. Gracies Claire!!
Una suau brisa ens acompanyava i ens refrescava sota un sol estiuenc. Amb un grup més o menys format vàrem creuar en mig de tot tipus d’embarcacions motoritzades i dels fèrries que portaven els turistes a Port-Cros. Desprès d’un poc més d’una hora tocàvem novament terra.
Respecte d’anys anteriors s’han endurit les normatives per protegir el litoral de les illes. Les barques no poden fondejar en qualsevol lloc i s’han d’amarrar a boies fixes, als embarcadors o dins del port. Pel que respecta als caiacs, ja no podem desembarcar directament a platja i hem d’amarrar els caiacs als embarcadors. Personalment trobo aquestes mesures molt encertades i ho veuria d’un bon ull si s’apliqués en molts llocs de casa nostra, on moltes barques fondegen l’ancora on els hi ve de gust, sense tenir en compte els fons marins.
Un bany dins del sender submarí de la Palud, en mig de posidònies, peixos que et venen casi a tocar i desprès d’un ràpid dinar, mentre uns és quedaven per un segon bany, uns quants vàrem anar en direcció del port per desprès donar la volta a l’illa du Bagaud, abans de tornar a reformar tot el grup i emprendre el camí de retorn. Si a l’anada havíem creuat en el punt més curt entre continent i illa, per la tornada vàrem apuntar el més recte possible en direcció al càmping amb una travessa de 6,5 milles.
Al vespre, el tradicional sopar de germanor on tothom va aportar les especialitats de casa seva, va tancar el dia en mig d’històries i riures.
El diumenge, quedàvem per navegar Claire, Janine, Marie-Odile, Domi, René-Paul, jo i s’afegien en Jan i en Raphaël per una curta ruta de roqueig, novament en direcció al Fort de Bregançon. Amb una molt lleugera brisa vàrem anar fins a la platja de la Reine Jeanne. Un ràpid dinar abans de tornar d’hora al càmping.
A les 16h amb la furgo carregada i desprès d’acomiadar-nos dels amics, tocava tornar a casa. Un viatge de tornada sense problemes de transit.
Encara que cansats, aquesta sortida ens va permetre recarregar bateries i personalment m’ha permès tornar a refer el “moreno paleta” que havia perdut.
Si us interessa aquesta sortida, la podríem incloure dins del calendari 2022 a l’ocasió d’una festivitat d’un mínim de 3 dies.
José