Tot va començar amb un missatge al whatsapp de sortides, un mes i mig després en Pepe, en Txus, en Josep i jo ens vam trobar a l’ aeroport, quan l’ Ariel ja era a Xile des de feia uns dies.
Després de moltes hores de vol, passejos per Santiago, mes vols, menjars, i cerveses estàvem a Puerto Grosse, a la desembocadura del riu Exploradores.
Des d’allí arribaríem al fiord per navegar-lo en direcció sud fins la Laguna de San Rafael per després retornar, un trajecte de dos cents i escaig kilòmetres fets en set dies.
Al grup s’ hi va afegir al grup en Giancarlo, un xilè sense experiència però amb molt bona condició física, que mai es va endarrerir, a part de l’Edgardo i en Rolando que van liderar el viatge, delectant-nos amb la gastronomia la seva espontaneïtat, simpatia i bon sentit de l’ humor.
Els dies anteriors havia plogut i el riu baixava amb força. El descens va ser àgil i poc exigent, arribats al fiord varem comprovar que les condicions del vent i les corrents no ens eren adverses i que ens permetien navegar fiord avall fins arribar a la platja on pernoctaríem en una etapa d’uns 20-30 km.
-
- Segunda jornada de acampada. Punta Leopardo
-
- Lado sur del Glaciar excursión a pie
-
- Lado sur del glaciar.
Dia a dia ens vam anar habituant al paisatge poc canviant i acostumant-nos al ritme de vida alternant àpats excel·lents, mate, acampades, vent, pluja, sol .
Patagònia és molt despoblada i de fet els únics rastres d’ humanitat que vam trobar en dos cents kilòmetres de fiord van ser els vaixells de turistes, una piscifactoria de salmó i algun vestigi d’antigues poblacions ara mig engolides per la natura, que antany havien congregat milers d’ànimes.
Obligada era la visita a Don Romilio, que amb 82 anys viu sol, enmig del fiord d’ençà que la explotació forestal per la que treballava va tancar i marxar ara fa trenta anys. A la seva edat continua plenament actiu, tallant llenya, criant el bestiar, i recollint fusta de cedre per vendre-la.
Ens va explicar que recentment un puma li havia pres part del bestiar i que l’ havia foragitat amb una mena de llança.
El paisatge pot semblar monòton fins que deixar de ser-ho, en arribar a la Llacuna de Sant Rafael l’ aparició de la glacera, els blocs de gel, muntanyes sense vegetació deixen en segon pla al bosc «siempreverde» que no ens abandonà mai.
-
- Temperatura del agua 5º, Pepe finalizando un Roll. Brrrrrrrrr!!!!
-
- Retorno a puerto grosse. A la derecha Bahía Gualas.
-
- Parada técnica en la entrada del rio Témpanos
La llacuna de San Rafael es dins del Parc Natural del mateix nom, gestionat pel l’ estat Xilè que compta amb una zona d’acampada amb aigua, sanitaris i dutxes (aigua freda) amb un destacament d’agents forestals que van supervisar la nostra estada, ens van cedir una cabana amb lloc per fer foc on vam sopar i assecar la roba humida. A la llacuna vam gaudir d’un dia de senderisme i passeig en caiac, de pesca en un dia primaveral.
L’ endemà ben d’hora vam iniciar el camí de retorn, la intenció era fer una incursió la Glacera Gualas, però en atansar-nos hi el corrent ens ho va impedir, vam prosseguir la nostra marxa finalitzant el dia amb la etapa més llarga d’uns 50 km.
Els dos darrers dies l’ ambient patagònic va tornar a l’ escenari, un vent de sud amb ratxes, va arrossegar núvols que van cobrir-ho tot, i van mantenir a en Rolando preocupat fins que vam entrar novament al Rio Exploradores, que amb la marea pujant, es va poder remuntar el riu en unes tres hores no massa exigents.
-
- Parada técnica. Punta Leopardo.
-
- Txus y Josep. Punta Leopardo
-
- Remontada del rio Exploradores
El viatge turístic va continuar uns dies més, fent turisme per la zona de Coyhaíque i per Vinya de Mar / Valparaíso on acompanyats per Leopoldo Dorich de Kayakea Chile. vam fer una despedida de l’ Oceà Pacífic abans de retornar a casa.