Són dies estranys, confinats a casa sense poder sortir en aquesta maleïda pandèmia.
Les coses que passen es magnifiquen o es fan foteses…petites i insignificants.
Són dies de mirar al futur amb incertesa i de mirar al passat amb amor…són dies de reflexió, de re connexió i dies d’enyorança…són dies estranys.
El dia 15/04 a les 12,01 mentre feia una de les tantes sessions de treball des de casa vaig rebre un missatge del teu estimat Jordi Mata que em deia:
“Finalment el maleït càncer s’ha endut a una persona estimada. La Lorea ens ha deixat aquesta matinada, lluitant i plantant cara a la malaltia fins al darrer moment, una dona valenta.”
Automàticament es va parar el temps…se’m va glaçar la sang, els pèls es van posar de punta i un regalim de llàgrimes va començar a brollar…no pot ser! Jo creia que ja estaves recuperada de la malaltia!!
De cop van venir mil records compartits…en Jordi i la Lorea vàreu ser dels primers clients que vaig tenir ara fa 20 anys quan vaig obrir l’escola a la Platja del Port de Llançà.
Recordo perfectament aquells primers cursos, aquelles primeres excursions en caiac, les primeres sortides amb onades, el primer caiac que vàreu comprar, el projecte de muntar un Club, les reunions al carrer Farella, la il·lusió del primer Simpòsium, l’organització de les curses de caiac de mar, els taller de pales a sota casa, l’època de la Federació, el viatge a Groenlàndia amb Javier Knörr, el teu mandat com a Presidenta del Pagaia, el projecte del Local del Club…i tantes i tantes coses…
Tothom que t’ha conegut t’estima! La teva dolçor, la teva generositat, el teu compromís, la teva vitalitat i l’alegria, el teu saber fer conciliador i la capacitat de treball.
Vaig publicar el meu condol a les xarxes i un allau de missatges per privat no va trigar en arribar…el dolor és compartit per molta gent.
En Jordi escriu ens has deixat un últim missatge: “ Diguem les coses en el moment, no les deixem per més endavant. Prenguem una més alta consciència del moment present en el que estem i som, i donem la nostra atenció plenament a aquesta persona o moment”.
Doncs jo Lorea encara no t’he pogut dir una cosa, has marxat tant de cop: “Gràcies. Em sento profundament afortunat per tot el que hem compartit, per tot el que hem fet, tot el que hem somiat i tot el que hem aprés plegats. Et sé present cada dia i seguirem navegant junts pels mars de la vida, ara d’una riba a l’altra riba … Estigues tranquil.la que aquí seguirem avançant i vivint fidels al teu record.
Pales amunt i fem un crit al cel com a tu t’agradava: Força a la Pagaia!! Fins sempre Lorea!