Sortida amb pernocta, combinant mar obert visitant el Canyó de Cap de Creus per observar cetacis.
La preparació va ser força important, utilitzant la carta nàutica per establir els rumbs, perquè el mar obert no dona cap punt de referència, però també en aquest cas pel temps, que es va tornar boirós. La vora del canó es troba a 4 MN al nord-est del Cap de Creus, à 9 MN de Llançà.
Hem estat fins a quatre quilòmetres al nord de l’Illa de Maça d´Oros a l’extrem del Cap de Creus quan han passat uns 7 vaixells, pescant a la zona, cosa que també ha re-confortat. I, 2 milles més a l’est, cap al mar, per arribar a la part més propera del canyó, que en aquell punt té uns 500 metres de profunditat. No hem tingut la sort de trobar els nostres amics de la mar aquesta vegada.
Un punt misteriós és que la carta nàutica suggereix que hi ha un corrent de 0,5 a 1,5 nusos a l’extrem de Cap de Creus. ¿Es pot verificar?
La boira era tan espessa, que no es veia, des de mar obert, la costa, tan sols els cims de les Alberes, però el Cap Bear no era visible. Hem seguir el rumb de 310 graus durant 12,5MN
En mig d’aquest vast espai obert de la mar de travessia de 4 hores un gran catamarà de vela francès, s´ha apropat a nosaltres, i ens ha preguntat si estàvem bé. “Què fan aquests bojos caiaquistes tan lluny de la costa?”. Després d’un parell d’hores hem començat a veure el Cap Bear a través de la densa boira,
Just desprès del Cap Bear hem fet la primera aturada en roques a on estàvem més protegits del vent, i hem dinat. Havíem passat 8 hores des de la sortida sense tocar terra: (utilitzant la nostra pròpia creativitat per fer el “piss”).
A Cotlliure, protegida totalment del vent, hem re-descobert les meravellosos “toilettes” publiques, la botiga orgànica i la vibrant escena catalana i de jazz.
Cap el tard hem continuat com una milla i més per la costa per trobar un espai tranquil per fer el bivac, en un sol de pedres i protegit mès enllà del càmping. Al llevar-nos pel mati d’hora, hem palejat fins a l´entrada de Port Bou on hem esmorzat, i ens hem banyat gaudint de la privacitat d’un espai petit per els caiacs entre les roques.
Brisa Saez i John Peters Stevens
Gracias Brisa y John por esta reseña de la salida.
Bonitas fotos…
Lástima que los delfines no se asomaran.
Para la próxima¡¡¡¡¡